Sobre els discursos

Diu un refrany, inventat per mi:

"Parlar molt és un art, un luxe, i la font de tot saber".

Un refrany sobre els estils literaris, en vers.

Heus aquí un refrany en forma de vers:

"No pots fer un llibre per tots,
cada llibre té un estil,
i cap estil mai val per mil,
perquè per bonic que sigui aquest,
perquè sempre hi haurà lectors,
que amb un altre estil estiguin tranquils,
perquè si per alguns el vas és mig buit,
per altres està mig ple,
no pots agradar a tots, ho has de saber,
o si no estaràs ben cuit".

Potser no és un refrany genial, però jo el trobo almenys acceptable.

Salutacions.

"Si vols amor pel món sentir..."

Es diu que un cop Goethe li va escriure a Shopenhauer, per carta, un refrany semblant a aquest mateix:

"Si vols amor pel món sentir, valor als homes hauràs d'atribuir".

¿Els déus riuen i ballen?

Deia el filòsof Nietzsche que "només creuria en un déu que sàpiga ballar".

En canvi, el filòsof Plató tenia una opinió bastant diferent, que es pot resumir en aquestes paraules: "Seria espantós fer creure a la gent que els déus poden riure".

En resum: ¿els déus haurien de ser extrovertits, sí o no? Qui pogués saber-ho, sic...

Qui més t'estima...

Diu un refrany popular que, qui més t'estima, et farà plorar.

És que les relacions humanes solen tenir un preu... i la frega no sempre fa l'afecte...

Sigues prudent amb les relacions... i no esperis sempre el millor, perquè no sempre la gent pot donar el millor; al cap i a la fi, només som humans.