diumenge, 19 de desembre del 2010

Spinoza i déu.

Deia Spinoza que la comprensió de déu només era posible filosòficament, que déu era una teoria, i que la necessitat ho marca tot. Una forma d'entendre la vida.

En tot cas, concretament, la frase d'Spinoza és aquesta mateixa:

"No existeix déu sinó filosòficament.".

dissabte, 18 de desembre del 2010

No t'omplis de plom...

Diu un refrany que qui s'omple a sí mateix les butxaques i la motxila amb el plom dels seus errors, s'enfonsarà ràpidament en el riu de la fortuna.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Qui tot ho vol, no pot...

Diu un refrany: "Qui tot ho vol, no pot apreciar res, perquè l'enyorança del que no té li espatlla el plaer del que ja té.".

I és que els somnis no són prou cosa...

diumenge, 28 de novembre del 2010

Doncs que no et faci vergonya això...

Doncs que no et faci vergonya el que no estigui prohibit ni estigui mal vist, mentre sigui estrictament privat.

dissabte, 27 de novembre del 2010

No cantis, perquè...

No cantis, perquè no sempre convé espantar al mal.

A vegades, cal afrontar el mal en comptes de buscar una "sortida fàcil" per escapar d'aquest mateix.

¿Vols filosofar?

¿Vols filosofar? Prepara't a ser insultat. Però sàpigues que els qui avui t'insulten, demà es transformaran en admiradors teus. (Refrany o dita d'Epictet).

dijous, 25 de novembre del 2010

dissabte, 9 d’octubre del 2010

diumenge, 31 de gener del 2010

El barril i l'oci del filòsof cínic.

S'explica que una ocasió en que l'Atenes del segle IV a.C., com de costum, estava en guerra, tota la gent de la ciutat estava fent els preparatoris militars, tàctics i de supervivència per quan arribés el moment de l'atac per part de l'enemic. L'enemic podria esdevenir mortal, no hi havia temps per perdre...

Amb tot aquest sarau, i davant la sorpresa d'alguns, el filòsof pobre i de túnica descosida anomenat Diògens el cínic es dedicava només a portar el seu barril d'un cantó cap a l'altre continuament, sense parlar amb ningú.

Quan algú li preguntava el perquè de la seva activitat, ell només responia: "Com que sóc pobre i no tinc gaire material per portar ni gaire cosa per fer, em limito a portar el poc que tinc (el meu barril) d'un cantó a l'altre tota l'estona; així, almenys, donc la impressió que estic treballant i que no estic perdent el temps".

Amb aquesta anècdota, qui sap si real, es posava de relleu una de les veritats de la vida: que la gent pobre no vol desentonar massa entre els altres, que hi ha pobres que no volen posar-se massa de relleu, sobretot sense necessitat.

Potser era aquesta moralia la que volia donar a entendre Diògens Laerci quan va retratar immortalment aquesta anècdota de Diògens, situada entre d'altres en les seves "Vides". Qui sap!!

dimarts, 26 de gener del 2010

Qui nega el patiment...

Diu un refrany, recollit del cristianisme, que el patiment s'ha d'acceptar com una part de l'existència, ja que, qui nega el patiment, nega la mateixa vida. Que cal tenir present, en altres paraules, que el patiment no és bo per sí mateix però que a vegades és l'escenari per arribar a plaers més grans i a vivències més heroiques. És una filosofia.

divendres, 1 de gener del 2010

Qui s'oblida de lo bé que s'ho ha passat...

Deia el savi filòsof Epicur, en una sentència vaticana, que: "Qui un dia s'oblida de lo bé que s'ho ha passat s'ha fet vell aquest mateix dia". Aquesta era una de les sentències més notables d'aquest hedonista grec, al meu entendre.