S'explica que una ocasió en que l'Atenes del segle IV a.C., com de costum, estava en guerra, tota la gent de la ciutat estava fent els preparatoris militars, tàctics i de supervivència per quan arribés el moment de l'atac per part de l'enemic. L'enemic podria esdevenir mortal, no hi havia temps per perdre...
Amb tot aquest sarau, i davant la sorpresa d'alguns, el filòsof pobre i de túnica descosida anomenat Diògens el cínic es dedicava només a portar el seu barril d'un cantó cap a l'altre continuament, sense parlar amb ningú.
Quan algú li preguntava el perquè de la seva activitat, ell només responia: "Com que sóc pobre i no tinc gaire material per portar ni gaire cosa per fer, em limito a portar el poc que tinc (el meu barril) d'un cantó a l'altre tota l'estona; així, almenys, donc la impressió que estic treballant i que no estic perdent el temps".
Amb aquesta anècdota, qui sap si real, es posava de relleu una de les veritats de la vida: que la gent pobre no vol desentonar massa entre els altres, que hi ha pobres que no volen posar-se massa de relleu, sobretot sense necessitat.
Potser era aquesta moralia la que volia donar a entendre Diògens Laerci quan va retratar immortalment aquesta anècdota de Diògens, situada entre d'altres en les seves "Vides". Qui sap!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada