En l'aparent mirall de l'ànima...

Els místics de l'antiguetat solien dir: "Nosaltres diem que qui no creu en ell mateix és un atéu. No creure en l'esplendor de la pròpia ànima i del propi ésser és l'ateïsme més gran.". Amb aquesta filosofia pròpia sobre l'ésser individual (o no tant individual), aquests pensadors místics intentaven fonamentar la seva creença en la religió i en la pràctica de la tradició.