Un ingredient del valor...

Com a reflexió, diré la següent anècdota. En una ocasió, algú li va dir al superheroi Wolverine ("Llobató"): "Doncs jo em pensava que tu mai tenies por, mister...". Ell va posar cara seriosa i va respondre: "Només un boig no té por, noia", mentre es retocava el seu cabell.

Aquesta anècdota es pot prendre en el sentit que, al capdavall, la prudència també pot ser sovint un ingredient de la valentia i del seny. Que ser valent no és el mateix que ser temerari, vaja.

Com una flor...

Deien els samurais de l'antic Japó que la seva vida era com la flor del cirerer: bella, preciosa, i alhora, fugaç i breu com un sospir.

En l'aparent mirall de l'ànima...

Els místics de l'antiguetat solien dir: "Nosaltres diem que qui no creu en ell mateix és un atéu. No creure en l'esplendor de la pròpia ànima i del propi ésser és l'ateïsme més gran.". Amb aquesta filosofia pròpia sobre l'ésser individual (o no tant individual), aquests pensadors místics intentaven fonamentar la seva creença en la religió i en la pràctica de la tradició.

No deixis que et tallin la llengua...

Diu una cançó del Correllengua: "No deixis que et tallin la llengua, no permetis que et deixin sense parla, és dolent qui la llengua vol tallar-la".

Sobre la bellessa de l'armonia...

Heràclit solia dir "És més preciosa l'armonia de lo invisible que de lo visible". Paradoxalment o no, potser Parmènides amb el seu "ésser" hagués firmat aquesta mateixa oració...

Si em volguessis donar...

Quan Diògens el filòsof cínic, pobre com era i com volia ser, demanava caritat, solia dir la mateixa oració: "Si tu ja has donat, a mi dóna'm també; si no ho has fet, comença amb mi mateix". Una forma bastant convencional de demanar caritat, però vestida amb una certa elegància.

Alguna cosa més que un simi despullat...

Els místics solien comentari: "Així (en contacte amb déu) seràs alguna cosa més que un simi despullat, seràs com una gota d'aigua que entra en contacte amb la mar". A fi de comptes, es podria dir que és un estil de vida.

Un bolet només viu un dia...

Hi ha una frase de reflexió pròpia de la saviesa japonesa que diu així: "El bolet només sobreviu un dia. La flor a vegades només viu durant uns pocs dies abans de desaparèixer. Alguns animals i plantes són de poca durada. ¿En aquest cas, què té l'home, que pot aguantar i incolumne per més durada el pas dels dies?".

De la naixença catalana i els seus límits...

Diu una frase del grup Musical Els Pets que "de català no s'hi neix, sinó que se'n exerceix".

Un dels significats de ser persona.

Diu una dita popular que una persona no és res si no s'és poble i no és res si no s'és lliure.

Empèdocles, amant de la música.

Deia el poeta i filòsof Empèdocles, respecte de la música amb l'arpa: "Aquest és un remei per a les malalties i la dissort de la vida, aquest és un remei per a tots els mals".

Allò de bo que té riure...

Diu un refrany popular, que riure és la millor medicina.

D'allò que has perdut...

Diu un refrany popular, d'origen castellà: "D'allò perdut, treu-ne el que puguis".

La delicadesa o rudesa de l'Amor, segons Sòcrates.

Opinava Sòcrates que "l'amor no és fi i delicat com afirmen tants poetes, sinó que és un home pobre i amb sandàlies, i neix del Recurs i de la Pobresa". En Sòcrates, doncs, tenia una visió de l'amor radicalment ascètica i, podríem dir, d'origen popular.

La maldat, la resistència a ella i el poeta Simònides.

Deia Simònides, segons la tradició: "No estimo als homes que mai són abatuts pel mal, perquè considero que tothom i totes les persones poden ésser derribades per la maldat i, de fet, tots ho som en una hora o altra; però a tots aquells que fan un esforç i es tornen a aixecar quan són abatuts malgrat les dificultats, a tots aquests els faig l'elogi i a tots aquests estimo". Per tant, per Simònides no existeixen els homes perfectes i intocables, però sí els perseverants, als quals fa el seu elogi. (Aquesta frase es pot llegir en el Protágores de Plató.).