Qui canta...

Diu un refrany: "Qui canta, el seu mal espanta".

El barril i l'oci del filòsof cínic.

S'explica que una ocasió en que l'Atenes del segle IV a.C., com de costum, estava en guerra, tota la gent de la ciutat estava fent els preparatoris militars, tàctics i de supervivència per quan arribés el moment de l'atac per part de l'enemic. L'enemic podria esdevenir mortal, no hi havia temps per perdre...

Amb tot aquest sarau, i davant la sorpresa d'alguns, el filòsof pobre i de túnica descosida anomenat Diògens el cínic es dedicava només a portar el seu barril d'un cantó cap a l'altre continuament, sense parlar amb ningú.

Quan algú li preguntava el perquè de la seva activitat, ell només responia: "Com que sóc pobre i no tinc gaire material per portar ni gaire cosa per fer, em limito a portar el poc que tinc (el meu barril) d'un cantó a l'altre tota l'estona; així, almenys, donc la impressió que estic treballant i que no estic perdent el temps".

Amb aquesta anècdota, qui sap si real, es posava de relleu una de les veritats de la vida: que la gent pobre no vol desentonar massa entre els altres, que hi ha pobres que no volen posar-se massa de relleu, sobretot sense necessitat.

Potser era aquesta moralia la que volia donar a entendre Diògens Laerci quan va retratar immortalment aquesta anècdota de Diògens, situada entre d'altres en les seves "Vides". Qui sap!!

Qui nega el patiment...

Diu un refrany, recollit del cristianisme, que el patiment s'ha d'acceptar com una part de l'existència, ja que, qui nega el patiment, nega la mateixa vida. Que cal tenir present, en altres paraules, que el patiment no és bo per sí mateix però que a vegades és l'escenari per arribar a plaers més grans i a vivències més heroiques. És una filosofia.

Qui s'oblida de lo bé que s'ho ha passat...

Deia el savi filòsof Epicur, en una sentència vaticana, que: "Qui un dia s'oblida de lo bé que s'ho ha passat s'ha fet vell aquest mateix dia". Aquesta era una de les sentències més notables d'aquest hedonista grec, al meu entendre.

Un ingredient del valor...

Com a reflexió, diré la següent anècdota. En una ocasió, algú li va dir al superheroi Wolverine ("Llobató"): "Doncs jo em pensava que tu mai tenies por, mister...". Ell va posar cara seriosa i va respondre: "Només un boig no té por, noia", mentre es retocava el seu cabell.

Aquesta anècdota es pot prendre en el sentit que, al capdavall, la prudència també pot ser sovint un ingredient de la valentia i del seny. Que ser valent no és el mateix que ser temerari, vaja.

Com una flor...

Deien els samurais de l'antic Japó que la seva vida era com la flor del cirerer: bella, preciosa, i alhora, fugaç i breu com un sospir.

En l'aparent mirall de l'ànima...

Els místics de l'antiguetat solien dir: "Nosaltres diem que qui no creu en ell mateix és un atéu. No creure en l'esplendor de la pròpia ànima i del propi ésser és l'ateïsme més gran.". Amb aquesta filosofia pròpia sobre l'ésser individual (o no tant individual), aquests pensadors místics intentaven fonamentar la seva creença en la religió i en la pràctica de la tradició.

No deixis que et tallin la llengua...

Diu una cançó del Correllengua: "No deixis que et tallin la llengua, no permetis que et deixin sense parla, és dolent qui la llengua vol tallar-la".

Sobre la bellessa de l'armonia...

Heràclit solia dir "És més preciosa l'armonia de lo invisible que de lo visible". Paradoxalment o no, potser Parmènides amb el seu "ésser" hagués firmat aquesta mateixa oració...

Si em volguessis donar...

Quan Diògens el filòsof cínic, pobre com era i com volia ser, demanava caritat, solia dir la mateixa oració: "Si tu ja has donat, a mi dóna'm també; si no ho has fet, comença amb mi mateix". Una forma bastant convencional de demanar caritat, però vestida amb una certa elegància.

Alguna cosa més que un simi despullat...

Els místics solien comentari: "Així (en contacte amb déu) seràs alguna cosa més que un simi despullat, seràs com una gota d'aigua que entra en contacte amb la mar". A fi de comptes, es podria dir que és un estil de vida.

Un bolet només viu un dia...

Hi ha una frase de reflexió pròpia de la saviesa japonesa que diu així: "El bolet només sobreviu un dia. La flor a vegades només viu durant uns pocs dies abans de desaparèixer. Alguns animals i plantes són de poca durada. ¿En aquest cas, què té l'home, que pot aguantar i incolumne per més durada el pas dels dies?".

De la naixença catalana i els seus límits...

Diu una frase del grup Musical Els Pets que "de català no s'hi neix, sinó que se'n exerceix".

Un dels significats de ser persona.

Diu una dita popular que una persona no és res si no s'és poble i no és res si no s'és lliure.

Empèdocles, amant de la música.

Deia el poeta i filòsof Empèdocles, respecte de la música amb l'arpa: "Aquest és un remei per a les malalties i la dissort de la vida, aquest és un remei per a tots els mals".